Pren-me, pensa'm,
com un estri d'enyorança;
   Vull dir: fes-me teva quan tu vulguis,
retroba'm entre calç i murs polsosos.

El meu cor ha amarat, aquest estiu d'incendis, olors velles i noves d'aquesta vall per recordar-les sempre; He vist el cel ben roig de llum, cada vespre, i he vist el sol ardent marxant plàcidament. I dins la meva terra entre foscors i llums ha continuat un neguitós terrabastall;

Hi ha, encara, pors i esperances dels homes, que encara no han minvat; Jo, mentrestant, he recriminat als homes la fúria i l'odi de la seva sang i he admirat amb desesper la força coratjosa de qui lluita per allò que estima; He vist llàgrimes de desconsol, plenes de somnis ja eixuts de gent massa castigada. [Text Complet]